...més històries, més llegendes.




Aquest diumenge, de bon mati, la cosa no pintava molt bé, no teniem moltes ganes d'improvitzar i tot indicava a que fariem el recorregut marcat en el programa que tampoc era res d'especial, més aviat aburrit i dur, pujada, pista ampla, poc paisatge, tot sec, en fi… que la cosa no prometia gaire, però no patiu que tot va canviar!!!

Varem començar de bon matí a pujar riera amunt direcció Sant Andreu per despres pujar cap a Hortsavinya per la Font dels Amics, una pujada llarga i feixuga sense cap mena d'encant, al cap d'una llaaaaaaarga estona de pedalar i passar-nos el fred, varem arribar a Can Benet Vives, allà varem fer les quatre fotos de rigor i de seguida va començar la festa d'improvitzacions, ara és la millor hora, quan un comença que si anem per aqui, l'altre anem per allà i la sortida es converteix en una gran festa per averiguar els llocs més amagats i misteriosos del montnegre.

Varem decidir baixar per el camí de les costes, una baixada tècnica però maca, quan quasi haviem arribat a baix, varem fer la primera parada curiosa de la sortida, en Quim ens va ensenyar un forat a terra que desprenia aire calent, una cosa realment curiosa, quan hi posavem el cap a dins s'ens entelaven les ulleres i tampoc podiem fer cap fotografia de l'interior de la cavitat perque també s'entelava l'objectiu de la camara. Despres de penes i treballs, varem aconseguir desmontar el contaquilòmetres d'en Joan perque és l'únic que porta termòmetre incorporat i vàrem procedir a fer les medicions pertinents, mentre a l'exterior de la cavitat rondavem els 6 graus de temperatura, a l'interior marcava 11 graus, una estufa natural perfecte per fer passar el fred i refer-se d'aquests dies de glaçades.

Després de posar-nos tots dins el forat per entrar en calor, ens vàrem dirigir fins el Salt de Pineda, aquests dies havia plogut bastant i semblava que la cosa prometia. De camí al Salt, varem veure varies pedres que s'havien desprès de la muntanya fent que el recorregut fos una mica més perillós del compte però al final varem arribar. Del Salt sortien un grup de excursionistes de Pineda que ja venien de tornada i en el mateix enclavament del Salt hi havien també un parell de bikers que la curiositat els va portar al mateix lloc que nosaltres. Varem fer fotos, varem jugar una mica, varem fer alpinisme i equilibris fins que de cop es va fer el sil.lenci… els ocells varen deixar de cantar, s'havia aturat el temps momentaneament quan de sobte es va sentir la veu d'en Quim. Com si d'una veu celestial es tractes, varem sentir les paraules màgiques…
"nois, sabíeu que molt a prop d'aquí, antigament hi vivia una familia de carboners tortosins en una cova i l'anomenaven la balma dels tortosins"…

Després d'uns segons de sil.lenci i recapacitació mental per part dels allà presents, salta un i diu… anem-hi?, a veure si ho trobem! tal dit, tal fet, agafem les bicis i anem tots a la recerca de la famosa Balma dels tortosins. Haviem fet només uns metres quan a la nostra esquerra sembla apreciar-se una especie de cova, parem i ens dispoem a atravessar la riera, sortejant lianes, punxes, pedres i aigua i per fi arribem, tots una altra vegada com nens petits, corrent amunt, avall, fent fotos i divertint-nos d'allò millor. Efectivament es tracta d'una petita cova on hi vivia una familia de Tortosa que es dedicaven a la elaboració de carbó a l'estil Tortosi que era lleugerament diferent al que s'estilava a la nostra comarca. Segons ens explica la Maria Parcet de Can Mas, ells els havia vist, eren una familia amb canalla i la veritat és que encara no se sap ben bé com s'ho feien per viure tots en una cova tant petita. Per aquell temps a Pineda, la cova d'aquesta familia l'enomenaven "La Cavorca".
En fi, despres d'aquesta última trovalla, semblava que ja es feia tard i a tots ens cridaven els compromisos, per tant, varem agafar les bicis i sortejant més pedres, atravessant la riera varies vegades i enganxant-nos amb els esvarsers varem tirar tos cap a casa a l'espera de noves aventures pels nostres boscos, que la veritat és que n'hi ha encara moltes per descobrir.

Per cert! sabieu que en el Salt de Pineda hi ha una llegenda bastant misteriosa que parla d'unes Dones d'aigua???  Resulta, que les nits de lluna plena... ai, en tot cas això ho deixem per un altra dia. Vinga, arreveure i com sempre diem… força a les cames!


Bibliografia de les histories de la Cavorca, (plataforma Salvem la Riera)

Fotografies i track de la sortida: JESUS - LUKAS - VADÓ - TRACK

1 comentari: