... la dona de ferro

Mes d'un centenar de participants vàrem participar el passat dia 2 de Maig,  a la quarta edició de la Marxa Femenina de BTT "La Dona de Ferro". 

Vam poder triar entre un circuit curt de 22 km i un traçat llarg de 33 km. Així que posades a fer…fem-ho ben fet…la de 33
Allí em vaig trobar amb una amiga ciclista menorquina (que ara viu a Mollet). Quan arribem feia un dia fresquet amb una combinació d’ennuvolat amb clarianes que convidava a pedalar. 
Hi ha participants que arriben de tot arreu, i de molts tipus; des de criatures que venen a pedalar amb família fins a  a esportistes d’elit, però la majoria diria que érem aficionades. Es nota un ambient especial diferent a la majoria de les marxes a les quals assistim. Poder perquè se sap que no es competitiva, i tothom surt a fer-ho lo millor possible, sense pressions. A passar-ho bé i a gaudir d’un dia exclusiu per a nosaltres, les fèmines.
Sortim més o menys a l’hora prevista. Comencem a pedalar amb una sortida neutralitzada en els primers 300 metres que es composa d’un circuit tancat amb una forta pujada i la seva corresponent baixada. Començo a avançar gent tot pujant, però on de veritat m’ho passo bé, es a la baixada. Un cop arribem al pla, ja anava entre les 12 primeres i disposada a agafar un “ritmillo”. Però de cop i volta sento cridar el meu nom…em giro i…punxada al canto!!! La meva companya de pedalada havia punxat als 500m de sortir, tot just quan el terreny es posava pla.
Doncs apalis, a fer de mecàniques. I mentrestant que ens passa tothom. I quan dic tothom, es tothom, inclòs el cotxe escombra, ja que ens veu com molt apanyades tot reparant la punxada…Desprès d’un quart d’hora de barallar-nos amb la roda, i descobrir que portava una vàlvula Schrader en comptes d’una Presta (ens varem recordar una bona estona, de la mare del venedor), iniciem LA REMUNTADA... (la de veritat…)
Em poso davant i començo a marcar un ritme, ja que la majoria de recorregut transcorria entre pistes amples com a mínim fins arribar al desdoblament de camins, i això em facilita la feina.
Al cap d’escassos 10 minuts veiem les primeres corredores que atraparíem. Dos grups de tres corredores, que s’ho havien pres amb molta calma. 
Passem l’avituallament sense ni mirar-lo, i seguim al nostre rollo...a pinyó. Algunes quan avançaven anaven dient...”ostia, les que havien punxat!” (el que demostra que molt bé del tarro, no estem...)
El paisatge era ple d’espais oberts amb prats, canals i basses naturals. Els camins amples i en bon estat. L’únic inconvenient és que són d’argila i hi ha massa pols i pedra solta, el terreny rellisca força. En el moment en que es separa el circuït llarg del curt entrem en més senderons totalment ciclables (excepte alguna pujada “canyera” i alguna baixada de pedra solta). També passem per un dels senders que més m’agraden i que es repeteix any rere any. Es tracta d’un caminet força tècnic situat a la vessant d’un turó llarg i estret. Tens la sensació de que sinó pedales…te’n vas avall. I certament es així, es l’única manera de fer-lo sense relliscar turó  avall, pedalar, pedalar i pedalar…
Els camins estan totalment senyalitzats i amb molts col·laboradors que no només indiquen, sinó que aconsellen i es preocupen per les participants.
El tram final torna a ser pla com al principi, i seguim la mateixa tàctica de “jo em poso davant i tiro- i tú em vas dirigint”  fins arribar a la meta. On desprès de maltractar a la meva companya de penúries durant tota la cursa, li cedeixo el pas a la línea de meta, més que res perquè no em deixi de parlar, i vulgui tornar a vindre l’any vinent :P
I un cop vista la classificació (33 i 34 respectivament) vaig pensar que bé, de fet, no va estar del tot malament la remuntada...
Finalment recollim el menjar i beure juntament amb la samarreta d’obsequi (estampat molt maco, color......rosa...)  I una bona dutxa que en aquest casos, sempre s’agraeix.
Vull agrair a tota l’organització de la Cursa, el seu interès i paciència amb totes nosaltres. I a la meva companya de cursa, el que no em tirés cap bidó al cap...


Roser.


Acces a unes fotografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada